«No dejar a nadie atrás: pensar, decidir y actuar juntos contra la pobreza extrema»

 

poverty2014

Es el tema del Día Internacional de la Erradicación de la Pobreza que se celebra hoy, 17 de Octubre, por resolución de la ONU, desde el año 1993.

La erradicación de la pobreza exige replantear el concepto de desarrollo, la explotación de recursos, la tecnología, el consumo y los mercados[i]. Exige revisar y transformar la manera de vida en los países industrializados.

Exige recuperar la sabiduría ancestral y combinarla con los avances científicos al servicio de las necesidades humanas y de la Natura, tomar consciencia de las necesidades reales y del modo en que nuestras acciones u omisiones afectan a las necesidades de los demás. Construir  relaciones equitables y fomentar mercados éticos.

Mucho de esto está en camino, con manufactura de artículos de uso propio (DIY), con huertos orgánicos y proyectos de permacultura floreciendo en todo el mundo,  con iniciativas de educación ambiental y en hábitos de consumo, con bancos éticos, con bancos de tiempo, con cooperativas y grupos de consumo, etc.

Sin embargo, todas estas acciones provienen de la ciudadanía y de algunas empresas pequeñas. Son extremadamente importantes pero no son suficientes. El tema de este año — «No dejar a nadie atrás: pensar, decidir y actuar juntos contra la pobreza extrema» –, invita a juntarse a esta marcha a los gobiernos y a las grandes y medianas empresas. Una lectura integral del lema debería instar a los grandes factores de decisión a  contribuir activamente en la construcción de sistemas económicos que internalicen las externalidades[ii], teniendo en cuenta tanto el presente como el porvenir, el ser humano como individuo – colectividad – humanidad, la Natura y la cultura.

 


 

 

[i] Véase Vandana Shiva, Staying Alive: Women, Ecology and Survival in India, 1988

[ii] Para definiciones del concepto véase Galtung J., Paz por medios pacíficos. Paz y conflicto, desarrollo y civilización, Gernika Gogoratuz 2003, pág. 209

 

 

 

Bienvenido otoño

 

Después del verano,  damos la bienvenida al otoño cosechando y conservando los frutos de la tierra y sembrando los frutos de la mente y del espíritu.

A pesar de las particularidades de este verano, la Natura ha sido generosa y nos ha gratificado por cada gota de sudor. Nosotros también aprendemos a ser generosos y a compartir nuestros excedentes con otras personas y a aceptar a los “comensales” no invitados. En el fondo, nos damos cuenta que estos últimos tienen algo de sentido común y se sirven, por lo general, de frutos con alta productividad.

IMG_3678

Cierto es que deseamos que para el próximo año su indice demográfico no vaya en aumento. De lo contrario, esperamos encontrar métodos non-violentos para mantenerlos lejos.

Una vez más — del huerto al hogar –, alimento y medicina, así como buenas energías y muchas lecciones.

IMG_3676

20septIMG_3664

Les invito a visitar también La Fada del Bosc – autumnal.

 

Entrevista a Richard Wade

Image

(La Permacultura, n.n.) És la primera disciplina

basada en les noves teories del segle XX com

la teoria de la relativitat i la física quàntica, que ens

parlen de la connectivitat. Però la nostra societat

encara està basada en la física newtoniana, que

desmunta una estructura per estudiar-la en parts;

per exemple, davant el canvi climàtic, hi ha qui

diu que ens hem de convertir en vegans, d’altres

que hem de tancar les centrals tèrmiques… Estan

enfocant la solució només des d’un segment que

pot ser insignificant davant de totes les accions

que hauríem de prendre per resoldre la situació.

La permacultura intenta aplicar de forma pràctica

aquesta idea de la connectivitat, incloent-nos a

nosaltres en el sistema. La permacultura no tracta

només de dissenyar una finca; tracta de dissenyar

la societat.

Llegir entrevista completa

Ver tambíen el reportaje del Escarabajo Verde

Escuelas campesinas para la Soberanía Alimentaria

Escuelas campesinas para la Soberanía Alimentaria

51

Revista SOBERANÍA ALIMENTARIA, BIODIVERSIDAD Y CULTURAS

Compromiso y formación política para el cambio social

Jerónimo Aguado, Antonio Viñas y David Gallar (*)

CAMBIO, TERRITORIO Y LIDERAZGO

Son muchos los cambios que acontecen en la sociedad donde vivimos, cambios que se producen de manera muy rápida en el contexto internacional y que diariamente afectan a nuestra vida cotidiana . Cualquiera que desee situarse de forma activa y crítica ante el mundo tiene que hacer una apuesta firme por la formación permanente, entendida ésta como un espacio donde se aprende a interpretar y reinterpretar el mundo que nos rodea para así poderlo cambiar. Aprender significa sentirse en la historia persona de pleno derecho, saberse heredera y parte, actor y consciencia.

Como personas que persiguen con afán Un mundo rural vivo necesitamos hacer de la formación una herramienta clave para asegurar la presencia activa y crítica, así como la incorporación de personas militantes (en especial jóvenes) en el…

View original post 1.749 more words

Una recepta milenaria per preparar probiotics a casa

muraturi

La tardor és la època de la collita i, en temps de la meva avia (i la meva mare també ho fa), els temps de preparar les conserves pel hivern. Melmelades, verduretes per caldos i estofats, salses, i encurtits. Aquests darrers tenen una funció especial des del meu punt de vista, ja que poden substituir les amanides per acompanyar plats de carn o llegums i facilitar la digestió i, a més, son aliments probiotics i curatius. La condició per que els encurtits tinguin aquestes propietats és que es produeixin per la fermentació natural (no conservats en vinagre) de verdures de producció orgànica. En el procés natural de fermentació, la microflora de les verdures i fruites, transforma els hidrats de carboni d’aquestes en moltes substàncies biològicament actives i beneficioses, com  per exemple vitamines B1, B2, vitamina A, àcid làctic.

Entre els encurtits de fermentació natural que es coneixen a Europa hi ha el xucrut – un potent aliment probiòtic amb efectes curatius. Segons un estudi del Dr. Mencinicopschi del Institut de Recerca de l’Alimentació de Bucarest, el xucrut manten els seus compostos anti-càncer (glucosinolats), hepatoprotectors (sulforafano), antiinflamatoris – antioxidants (.. Vitamina C, Vitamina A, Vitamina E, zinc), fibra dietètica 3 g% (combat el restrenyiment i desintoxica el còlon), minerals, potassi (250 mg%), magnesi (16 mg%), ferro (1,1 mg%), calci (60 mg%), enriquint-se en regulador d’àcid làctic de la microflora intestinal i un conservant ideal, bacteris probiòtics (Lactobactilli) beneficiosos per a la salut del còlon i el sistema immunològic. A més de tots aquests avantatges, els encurtits tenen molt baixa densitat calòrica d’entre 20 i 25 kcal per cada 100 grams, i per això es recomanen  en la dieta per mantenir la figura.

Advertència: El xucrut, com de fet la col cuinada d’altres maneres (amanides, bullida), seran consumit s amb precaució per persones que pateixen d’hiper i hipotiroïdisme. S’ha de tenir precaució per aquests compostos (goitrogenics) de la col que afecten la funció tiroïdal.

Es poden encurtir només hortalisses — col, cogombres, tomàquets verds – o es barregen amb altres verdures i fruites– codonys, pastanagues, api, meló, prunes, etc. . La recepta de confitats ha de contenir necessàriament herbes condiment,  com llavors de mostassa, anet, all, fenigrec, rave picant, gingebre, etc. El rave picant és a més un conservant natural.

Font: http://biodumbrava.wordpress.com/2010/12/26/muraturile-un-aliment-exceptional-probiotic-cu-efecte-curative/

Un exemple de recepta d’encurtits de fermentació natural

Ingredients:

(quant. aprox. per un pot de 3 litres)

*  Tomàquets verds o al inici de la maduració: 1Kg

*  Pastanagues: 5- 6

*  Remolatxes: 2-3

*  Pepinillos: 6-8

*  Grans de mostassa

*  2 trossos d’uns 10 cm de rave picant tallats en tires

*  Branques d’api

*  Branquetes de cirerer

*  Anet, i 3-4 dents d’all

*  Salmorra

Preparació:

Les verdures es laven i pelen i si son grans, o es prefereix, es tallen en tires i/o rodanxes i es disposen en capes dins d’un pot de vidre al fons del qual s’ha posat una ma petita de grans de mostassa. Les tires de rave picant es reparteixen entre les capes de verdures i per últim es disposen les rametes d’api i de cirerer que fan també la funció de no deixar les verdures aixecar-se per sobre del líquid. Si es decideix tallar les verdures es important que no es faci en trossos molt petits, per  deixar espai suficient per la salmorra en la que han d’estar ben submergides.

Per la salmorra:  1 cullera sopera de sal gruixuda per un litre d’aigua.

Quan l’aigua hagi bullit i la sal s’hagi dissolt, la salmorra s’aboca així calenta sobre les verdures, omplint be el pot per que no quedi aire. Per que no es trenqui, el pot s’ha de posar sobre una superfície metàl·lica (per exemple a sobre d’uns coltells). Es tapa i s’embolica el pot amb una tela de cotó o de llana i es deixa al sol o prop d’una font de calor per facilitar la temperatura ideal de fermentació. Es ventila cada dia d’una manera similar a quan se serveix la sidra (amb menys alçada per no perdre la salmorra) i al cap de 5-7 dies, quan la salmorra tingui un gust lleugerament agre i les verdures hagin perdut una mica de fermesa (no massa), es parra el procés de fermentació guardant el pot en un lloc fresquet.

La combinació de la recepta i les quantitats són orientatives. Molt be es pot combinar també amb la coliflor, o síndries molt petites, carbassons tendres, albergínies petites, ceps, etc.

Veure també – in English: http://www.thepaleosecret.com/2014/01/pickled-vegetables/

 

Què és un hort?

Tots sabem que de l’hort ens venen aliments: les verduretes i llegums riques en vitamines, minerals, proteïnes, fibres, enzimes, etc.; també algunes fruites que a part dels seus nutrients ens aporten l’alegria del paladar. Font de salut i goig pel cos.

Però un hort és molt més. L’hort significa emocions, il·lusió, tendresa, fortalesa, descoratjar-se, tornar a animar-se, impaciència, paciència, resolució, cooperació, responsabilitat, satisfacció… Sobre tot, significa aprendre de manera vivencial. Tot això gaudint. Font de salut i joia per la ment i l’esperit.

Veure com una petita llavor germina i dona vida a una planta  que creix, fa flor, dona fruit i (un altre cop) llavors i desprès es transforma, torna a la terra d’on ha sortit per a alimentar noves plantes, nous fruits — es a dir participar al cicle vital d’una planta–, contribueix de manera natural (mai millor dit) a l’aprenentatge – pot ser el més important que fem — sobre la vida i la mort.

Una delicada planteta — que sobreviu a les nits fredes, continua creixent sota interminables pluges, resisteix al sol abrasador–, ens ofereix un altre aprenentatge molt important: la fortalesa i la fragilitat son inseparables, viuen juntes en tots nosaltres, com les cares de la lluna. Hem de buscar la fortalesa en la fragilitat i saber reconèixer la fragilitat en allò que aparenta fortalesa. Molt important: tenir la fortalesa de reconèixer la pròpia fragilitat – això és el primer pas per aconseguir la fortalesa d’un mateix.

També ens ensenya que les intempèries, igual que els obstacles, igual que els conflictes, son casi sempre superables. Tot el que es necessita és cooperar per resoldre’ls, com van fer els mestres de maternal de l’escola d’Ordino.  Van incorporar a nens i pares a tot el procés, des de la planificació de l’hort, a anar a comprar les plàntules i les llavors al mercat, per desprès plantar-les en terra treballada pels mestres mateixos (alguns en el seu temps lliure). La cooperació que ve des del cor — amb generositat i voluntat per contribuir-hi per a que un projecte col·lectiu prosperi, però amb empatia per als que no contribueixen –, és l’autentica cooperació. La que es fa amb amor, amb el desig de trobar solucions a un determinat problema — com trobar el temps per treballar la terra, o el fred dels caps de setmana (al que un dels mestres va respondre emportant-se el planter a casa seva i, desprès d’haver plantat, algunes mares van contribuir donant plàstic per tapar les plantes i/o descobrint-les amb dies de sol), o per desinfectar la terra dels eventuals microorganismes indesitjats deixats pel pas dels gats del veïnat – és autentica cooperació, indispensable per a superar un obstacle, resoldre un conflicte, complir un cicle vital de manera saludable per a la planta, per al nen que la cuida, per al mestre que està portant el projecte, per a l’escola que l’acull i li dona suport (al projecte), per a les famílies que intervenen de manera explicita o implícita, per a la societat i per a la naturalesa en la que viuen tots aquests. Molt benvinguts a cooperar seran l’administració local, les empreses constructores, els amos dels gats i gossos, i qualsevol altra persona que estigui disposada a contribuir a descontaminar i reduir la contaminació de la terra i de les aigües que nodreixen horts, nens i tothom.

Buscar solucions significa preguntar, escoltar, construir, entre tots i totes les parts involucrades. I aquesta és una altra lliçó que l’hort ens facilita. A l’hort no es tracta només de la verdureta que s’ha plantat i de la persona que l’ha plantat, però també d’insectes (que es mengen les insectes perjudicials) i de les floretes que les atrauen; de fulles que cauen i es descomponen i d’el vent que les ha portat; de la pluja que les dona l’aigua per beure i d’el sol que l’ha portat; de la cendra que desinfecta i nodreix i d’el bosc d’on ve.  Observar tota aquesta interacció, és sinònim d’identificar totes les persones que d’una manera directa o indirecta intervenen en una situació i en la seva resolució. Escoltar a tothom i construir juntament una nova realitat que transcendeix l’obstacle, la situació límit, el conflicte, és transformar el conflicte (el xoc entre fer un hort que prosperi i les nits glaçades, per exemple, o entre el primer i les necessitats de passejar dels gats, o entre el projecte de l’hort i una obra necessària per al millorament del centre escolar). Transformar el conflicte d’una manera inclusiva, amb empatia, non-violencia i cooperació, és construir la pau amb mitjans pacífics – la millor manera de resoldre un conflicte i la única manera de construir la pau. En aquest sentit, l’hort és una experiència vivencial d’alfabetització en conflicte.

Si vivint aprenem sempre, un projecte escolar com l’hort de l’escola maternal d’Ordino significa aprendre vivint – l’únic aprenentatge que es queda amb nosaltres al llarg de la vida. Poca importància té si abans del final de curs hi haurà verduretes  per menjar o no. La sembra, els cuidats i la recollida dels aprenentatges per a la vida son continus i, a finals d’aquest curs, petits lleons, elefants i girafes, així com mestres, escola i famílies, tindran ja una bona collita.