¿Este año, los reyes traerán pantallas o vida?

Los niños padecen de déficit de Naturaleza. Los niños permanecen un 90% del tiempo en espacios cerrados. ¿Cómo podemos esperar que realmente les importe su entorno natural, si nunca lo han disfrutado? (https://pachanutricion.wordpress.com/2015/11/05/salvemos-a-los-ninos-que-se-re-conecten-con-la-naturaleza/)

La Castanyada o Halloween? Cinc possibilitats de sortida.

 

structural peace

“Ser amic de gent que no te la teva edat. Passar temps amb persones que no tenen la mateixa llengua materna com tu. Conèixer algú que no pertany a la teva classe social. Així és com es veu el món. Aquesta és la forma de créixer.”

 

Es així de senzill trencar barreres i participar en la creació d’estructures de pau. Senzill i a l’hora difícil si les barreres les tenim a dins, i això és un altre tema. Com el tema “Castanyera o Halloween?” – un bon assumpte per resoldre amb petits i grans com a exercici d’alfabetització en conflicte.

Un dilema (a vegades una disputa), i cinc possibles sortides:

  1. Castanyada guanya – la tradició de sempre –, Halloween surt estigmatitzat com un símbol de la cultura comercial, o per ser anglosaxó, o simplement per ser una festa forastera.
  2. Petites enclaves on Jack o’Lantern s’imposa a la vella Castanyera com una manifestació d’etnocentrisme dels grups de nouvinguts, o de rebuig del tradicionalisme i aspiració de modernitat, o simplement per ser cool.
  3. Que algú amb autoritat (o l’atzar) ho decideixi; o no celebrar-ho pas; o consultar algun llibre com en el conte de Maria la bruixa
  4. Castanyes i moniatos, nenes disfressades de bruixes, nens disfressats de zombis, de tot una mica, i cadascú a la seva...
  5. Castanyada +Halloween +molta unió en la celebració + molt compartir i molt aprendre de la cultura, historia i costums propis i d’altres. Apropament entre generacions, entre orígens i entre cultures diferents. Harmonia i enriquiment.

 

Castanyoeena

Creativitat: panellets en forma de fantasmes,  castanyes per al truco o trato que els nens fiquen en les seves galledes carbasses, etc. Respecte: per a les necessitats de cadascú de viure la seva cultura; per als nens que gaudeixen de disfressar-se per divertir-se i per vèncer les pròpies pors; per a la diversitat de punts de vista, per a la Natura, amb disfresses i decoracions orgàniques, reutilitzables, o reciclades. I sobretot, Passar-ho be, sense cap barrera d’edat, gènere, llengua, origen, ni classe social. Treure allò més bonic per a un mateix, per al — petit i gran — grup, i per a la Natura.

Castanyada i Halloween

A partir de la 3 – sortides non-violentes, amb molta pau positiva en la 5. Sovint, la solució seria una barreja 3-4-5. Tot i que en la vida real encara ens trobem amb sortides com la 1 o la 2, hi ha cada vegada més llocs on la 4 li guanya terreny a la 3, i alguns on darrerament la 5 es fa present.

La vida està plena d’oportunitats per créixer.

Què és un hort?

Tots sabem que de l’hort ens venen aliments: les verduretes i llegums riques en vitamines, minerals, proteïnes, fibres, enzimes, etc.; també algunes fruites que a part dels seus nutrients ens aporten l’alegria del paladar. Font de salut i goig pel cos.

Però un hort és molt més. L’hort significa emocions, il·lusió, tendresa, fortalesa, descoratjar-se, tornar a animar-se, impaciència, paciència, resolució, cooperació, responsabilitat, satisfacció… Sobre tot, significa aprendre de manera vivencial. Tot això gaudint. Font de salut i joia per la ment i l’esperit.

Veure com una petita llavor germina i dona vida a una planta  que creix, fa flor, dona fruit i (un altre cop) llavors i desprès es transforma, torna a la terra d’on ha sortit per a alimentar noves plantes, nous fruits — es a dir participar al cicle vital d’una planta–, contribueix de manera natural (mai millor dit) a l’aprenentatge – pot ser el més important que fem — sobre la vida i la mort.

Una delicada planteta — que sobreviu a les nits fredes, continua creixent sota interminables pluges, resisteix al sol abrasador–, ens ofereix un altre aprenentatge molt important: la fortalesa i la fragilitat son inseparables, viuen juntes en tots nosaltres, com les cares de la lluna. Hem de buscar la fortalesa en la fragilitat i saber reconèixer la fragilitat en allò que aparenta fortalesa. Molt important: tenir la fortalesa de reconèixer la pròpia fragilitat – això és el primer pas per aconseguir la fortalesa d’un mateix.

També ens ensenya que les intempèries, igual que els obstacles, igual que els conflictes, son casi sempre superables. Tot el que es necessita és cooperar per resoldre’ls, com van fer els mestres de maternal de l’escola d’Ordino.  Van incorporar a nens i pares a tot el procés, des de la planificació de l’hort, a anar a comprar les plàntules i les llavors al mercat, per desprès plantar-les en terra treballada pels mestres mateixos (alguns en el seu temps lliure). La cooperació que ve des del cor — amb generositat i voluntat per contribuir-hi per a que un projecte col·lectiu prosperi, però amb empatia per als que no contribueixen –, és l’autentica cooperació. La que es fa amb amor, amb el desig de trobar solucions a un determinat problema — com trobar el temps per treballar la terra, o el fred dels caps de setmana (al que un dels mestres va respondre emportant-se el planter a casa seva i, desprès d’haver plantat, algunes mares van contribuir donant plàstic per tapar les plantes i/o descobrint-les amb dies de sol), o per desinfectar la terra dels eventuals microorganismes indesitjats deixats pel pas dels gats del veïnat – és autentica cooperació, indispensable per a superar un obstacle, resoldre un conflicte, complir un cicle vital de manera saludable per a la planta, per al nen que la cuida, per al mestre que està portant el projecte, per a l’escola que l’acull i li dona suport (al projecte), per a les famílies que intervenen de manera explicita o implícita, per a la societat i per a la naturalesa en la que viuen tots aquests. Molt benvinguts a cooperar seran l’administració local, les empreses constructores, els amos dels gats i gossos, i qualsevol altra persona que estigui disposada a contribuir a descontaminar i reduir la contaminació de la terra i de les aigües que nodreixen horts, nens i tothom.

Buscar solucions significa preguntar, escoltar, construir, entre tots i totes les parts involucrades. I aquesta és una altra lliçó que l’hort ens facilita. A l’hort no es tracta només de la verdureta que s’ha plantat i de la persona que l’ha plantat, però també d’insectes (que es mengen les insectes perjudicials) i de les floretes que les atrauen; de fulles que cauen i es descomponen i d’el vent que les ha portat; de la pluja que les dona l’aigua per beure i d’el sol que l’ha portat; de la cendra que desinfecta i nodreix i d’el bosc d’on ve.  Observar tota aquesta interacció, és sinònim d’identificar totes les persones que d’una manera directa o indirecta intervenen en una situació i en la seva resolució. Escoltar a tothom i construir juntament una nova realitat que transcendeix l’obstacle, la situació límit, el conflicte, és transformar el conflicte (el xoc entre fer un hort que prosperi i les nits glaçades, per exemple, o entre el primer i les necessitats de passejar dels gats, o entre el projecte de l’hort i una obra necessària per al millorament del centre escolar). Transformar el conflicte d’una manera inclusiva, amb empatia, non-violencia i cooperació, és construir la pau amb mitjans pacífics – la millor manera de resoldre un conflicte i la única manera de construir la pau. En aquest sentit, l’hort és una experiència vivencial d’alfabetització en conflicte.

Si vivint aprenem sempre, un projecte escolar com l’hort de l’escola maternal d’Ordino significa aprendre vivint – l’únic aprenentatge que es queda amb nosaltres al llarg de la vida. Poca importància té si abans del final de curs hi haurà verduretes  per menjar o no. La sembra, els cuidats i la recollida dels aprenentatges per a la vida son continus i, a finals d’aquest curs, petits lleons, elefants i girafes, així com mestres, escola i famílies, tindran ja una bona collita.