¡Feliz dia!

“La Tierra es la casa de la humanidad”

Así lo decidieron niñas, niños, madres, padres y personal de la escuela de maternal y primaria de Ordino mucho antes de que estallase la pandemia COVID-19.

Hoy, es un día para recordar esta gran verdad.

Font: http://escolaverdaeao.blogspot.com/2019/

Elegy IX: The Autumnal

BY JOHN DONNE

No spring nor summer beauty hath such grace
         As I have seen in one autumnal face.
Young beauties force our love, and that’s a rape,
         This doth but counsel, yet you cannot scape.
If ’twere a shame to love, here ’twere no shame;
         Affection here takes reverence’s name.
Were her first years the golden age? That’s true,
         But now she’s gold oft tried and ever new.
That was her torrid and inflaming time,
         This is her tolerable tropic clime.
Fair eyes, who asks more heat than comes from hence,
         He in a fever wishes pestilence.
Call not these wrinkles, graves; if graves they were,
         They were Love’s graves, for else he is no where.
Yet lies not Love dead here, but here doth sit
         Vow’d to this trench, like an anachorit;
And here till hers, which must be his death, come,
         He doth not dig a grave, but build a tomb.
Here dwells he; though he sojourn ev’rywhere
         In progress, yet his standing house is here:
Here where still evening is, not noon nor night,
         Where no voluptuousness, yet all delight.
In all her words, unto all hearers fit,
         You may at revels, you at council, sit.
This is Love’s timber, youth his underwood;
         There he, as wine in June, enrages blood,
Which then comes seasonabliest when our taste
         And appetite to other things is past.
Xerxes’ strange Lydian love, the platan tree,
         Was lov’d for age, none being so large as she,
Or else because, being young, nature did bless
         Her youth with age’s glory, barrenness.
If we love things long sought, age is a thing
         Which we are fifty years in compassing;
If transitory things, which soon decay,
         Age must be loveliest at the latest day.
But name not winter faces, whose skin’s slack,
         Lank as an unthrift’s purse, but a soul’s sack;
Whose eyes seek light within, for all here’s shade;
         Whose mouths are holes, rather worn out than made;
Whose every tooth to a several place is gone,
         To vex their souls at resurrection:
Name not these living death’s-heads unto me,
         For these, not ancient, but antique be.
I hate extremes, yet I had rather stay
         With tombs than cradles, to wear out a day.
Since such love’s natural lation is, may still
         My love descend, and journey down the hill,
Not panting after growing beauties. So,
         I shall ebb on with them who homeward go.

source: https://www.poetryfoundation.org/poems/44101/elegy-ix-the-autumnal

Trepitja suaument

Tread-lightly-image-for-discover-1024x819

Els escocesos tenen un codi d’accés a l’aire lliure. I he de dir que, pel que he vist als llocs que he visitat aquest estiu, aquest codi es respecta igualment per la gent del lloc i pels turistes. Aquest codi dóna drets d’accés sobre la majoria de la terra i l’aigua interior d’Escòcia. Però el codi deixa clar que aquests drets es poden exercir només de manera responsable. És a dir, si es respecten tres principis bàsics:

  1. Respectar els interessos d’altres persones
  2. Cura pel medi ambient
  3. Assumir la responsabilitat de les pròpies accions

El patrimoni natural és imprescindible per a la salut i qualitat de vida de les persones, i per un sentit del lloc íntimament vinculat a la identitat.

Per tant, la natura no és només un medi que ens envolta i del que podem gaudir i disposar. Som part d’ella i és part de nosaltres. Però hem de recordar que no som sols al món. Quan anem al bosc, o a la muntanya, o a llocs salvatges de la costa o de l’interior, anem a casa de milers d’éssers vius; de molts d’ells ni ens adonem. I si ens agafem la llibertat d’anar a casa seva, també tenim l’obligació de respectar-la. Per això, hem d’anar a la natura amb una actitud mimètica, intentar que la nostra presència passi inadvertida pels habitants nadius de la natura salvatge i no deixar rastre.

Estany de la Cabana Sorda

A alguns llocs dels Pirineus s’intenta inculcar aquest respecte i molta gent té una actitud força mimètica, però hi ha d’altres més propers a les zones urbanitzades on alguns vilatans i visitants s’agafen el bosc com casa de ningú. Hi ha algunes normes bàsiques que normalment respectem quan estem a casa nostra o quan anem a visitar algun amic. Potser caldria recordar que les hem de respectar també a la muntanya, als boscos, a la platja, o simplement pel carrer. Perquè en definitiva, tot això és també casa nostra, una casa compartida on convivim amb milions d’altres éssers.

I per recordar aquestes normes, deixo aquí l’exemple del codi sobre accés a les activitats a l’aire lliure que han ajuntat des del Cairngorms National Park d’Escocia.

 

 

Loch Maree

Loch Maree

Loch Maree es un lago en Wester Ross en las Highlands del Noroeste de Escocia, de importancia internacional por su fauna y biodiversidad especiales, y es el sitio de una de las mayores concentraciones reproductoras de buzos de garganta negra en Gran Bretaña.

La presencia de esta ave marina en el lago lo ha llevado a ser designado como Área de Protección Especial (SPA por sus siglas en inglés) bajo la Directiva de Hábitats de la UE. El lago también está designado como Área Especial de Conservación (SAC), formando parte del Complejo SAC Loch Maree, que se extiende para cubrir las colinas circundantes, incluida Beinn Eighe.

Más de 60 islas dentro del lago están designadas como la Reserva Natural Nacional de las Islas Loch Maree (NNR), que desde 2014 ha sido administrada conjuntamente con el vecino Beinn Eighe NNR como una reserva única. El NNR de las islas Beinn Eighe y Loch Maree forma parte de la zona central designada de la reserva de la biosfera de la UNESCO Wester Ross.

Loch Maree está clasificado como área protegida de Categoría IV por la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza, y ha sido designado como sitio Ramsar desde el 19 de septiembre de 1994. También es un sitio de especial interés científico (SSSI), y se encuentra dentro del área escénica nacional de Wester Ross.

Fuente de la información: https://www.wikiwand.com/en/Loch_Maree#

Loch Maree from southern shore

Sunset on Loch Maree

 

Permacultura a la escuela- educación para la autosuficiencia

“Si no sabemos quienes somos, si no sabemos cubrir las necesidades básicas para vivir cuando entremos a formar parte de la vida activa de la comunidad,
a desarrollar nuestros talentos y habilidades y a relacionarnos con los demás, vamos a sufrir.”

Fuente: http://www.pocapoc.org/escuelakumar.html

permamandala